Català / Español  ·  TEL. 93 333 99 72 · EMAIL info@santramonnonat.org
Català / Español  · 

Notícies

ESPECIAL SANTA CECÍLIA

22-11-2011

Avui és Sta Cecília, patrona de la música, i a l'escola ho celebrem de valent.

Però, qui era Sta. Cecília? Què té a veure amb la música?

Coneguem una mica la seva història.

Pels músics i professionals de la música, la diada de Santa Cecília és la data en què tradicionalment se celebra la seva festa, la Festa de la Música. Santa Cecília, una de les màrtirs més venerades pels cristians, va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII l'any 1594 i el dia del seu naixement, el 22 de novembre, va esdevenir el Dia de la Música. En la seva època de màxim explendor aquesta diada era una gran festa que consistia amb un missa solemne al seu honor i la realització d'una processó participada per una gran quantitat de músics amb els seus corresponents instruments. Avui, en totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals (corals, bandes, etc) i organitzacions dedicades a l’estudi i divulgació de la música. es fan concerts extraordinaris, processons per anar a cercar els nous membres i altres activitats diverses.

SANTA CECÍLIA

Santa Cecília era filla única. Durant molt de temps se suposava que era una dama noble de Roma que, amb el seu marit Valerià, el seu germà Tiburci i un soldat romà anomenat Màxim, va patir martiri l'any 230, quan manava l'emperador Alexandre Sever. Cecília, en casar-se, havia acordat amb Valerià mantenir la virginitat i consagrar-la a Déu.

Altres investigadors diuen que va morir a Sicília, al regnat de l'emperador Marc Aureli, entre l'any 176 i el 180.

Sembla ser que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, ordenats pel prefecte Almaqui Turci: Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera, segons diverses versions), però ella no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, va obrir els ulls, va mirar la família i els amics que envoltaven la seva cel·la, els va tancar i mai més no els va tornar a obrir. La gent que omplia la seva cel·la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del cel.

VENERACIÓ

Cecília va ser sebollida a les catacumbes de Sant Cal·lixt, a Roma. El 821, Pasqual I va fer-ne traslladar les restes a l'església de Santa Cecilia in Trastevere, església construïda al segle V en honor seu a Roma. El 1599, va ser restaurada per ordre del cardenal Paolo Emilio Sfondrati; llavors va trobar-s'hi el sarcòfag amb el cos de la santa, en bon estat de conservació. Es va veure que tenia tres dits estesos i, a l'altra mà, un sol dit, cosa que es va interpretar com a demostració de la seva creença en la Santíssima Trinitat. El cardenal, llavors, va encarregar a l'escultor Stefano Maderno (1566-1636) una escultura que reproduís l'aspecte i posició del cos de Cecília, tal com s'havia trobat: aquesta escultura es troba sota l'altar major de l'església. El crani de Santa Cecília es manté com una relíquia a la catedral de Torcello.

La seva festa la celebren els catòlics, els ortodoxos orientals i les Esglésies Catòliques Orientals el 22 de novembre. És una de les set dones, tret de la Mare de Déu, que es commemora pel seu nom al Cànon de la missa.


Xarxes socials: